Avís Legal

En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç electrònic, s’informa l’Usuari que el titular de les pàgina web www.neozinc.eu, és de la societat Jaime López Goicoechea, SA i les seves dades d’identificació són els següents:

Domicili social: Carrer Forja, 11
CP: 43720
Població: L’Arboç (Tarragona)
CIF: A58845702
Correu electrònic: info@neozinc.eu

Dades del registre:

S.A. A58845702 inscrita en el registre mercantil de Tarragona, al tom 2302, foli 172, fulla T-36,122.

Les dades de contacte que maneja cada empresa pertanyen a les persones. Per això, cal saber que aquestes persones tenen una sèrie de drets:

1. Dret d’accés

Dret d’accedir, a saber quines dades es té ell mateix, com s’han obtingut les seves dades personals i indicar si aquestes dades s’han cedit a altres empreses.

Respecte a la manera en què s’ha de facilitar l’accés, l’art. 15.3 i el considerant 63 assenyalen que s’haurà de facilitar una còpia de les dades objecte de tractament de manera senzilla o amb facilitat en intervals de termini raonables, amb la finalitat que l’interessat pugui verificar i conèixer la licitud del tractament. Es fa un esment específic en aquest considerant, a les dades relatives a la salut inclosos en els Historials Clínics, havent de contenir informació sobre diagnòstics, resultats d’exàmens, avaluacions de facultatius i qualssevol tractaments o intervencions practicades.

Aquesta persona pot exercir aquest dret de qualsevol forma (no és necessari un document oficial), cal que al costat de la sol·licitud lliuri còpia del DNI o document que li identifiqui.

2. Dret de rectificació

Dret a corregir/rectificar l’informació que tens d’ell en el cas que sigui incorrecta, sent necessari que es demostri que la dada és errònia.

El dret de rectificació, ve regulat en l’Article 16 del *RGPDUE, com el dret que té l’interessat a sol·licitar del responsable del tractament la rectificació de les seves dades quan siguin inexactes. Davant aquesta sol·licitud el responsable haurà de satisfer aquest dret sense dilació indeguda. Dret que en idèntics termes recull el Considerant (65).

Tenint en compte els fins per als quals hagin estat tractats les dades, l’interessat tindrà dret al fet que es completin les dades personals quan aquests resultin incomplets, en particular per mitjà del lliurament d’una declaració.

3. Dret de supressió o Dret a l’oblit

El dret a la supressió, dret a l’oblit, és la denominació que dona el Reglament al tradicional dret de cancel·lació, que regula la *RGPD i el seu Reglament de desenvolupament.

El dret a l’oblit es presenta com la conseqüència del dret que tenen els ciutadans a sol·licitar, i obtenir dels responsables, que les dades personals siguin suprimits quan, entre altres casos, aquests ja no siguin necessaris per a la finalitat amb la qual van ser recollides, quan s’hagi retirat el consentiment o quan aquests s’hagin recollit de forma ilícita.se refereix al Dret a obtenir sense dilació indeguda del responsable del tractament, la supressió de les dades personals que el concerneixin quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

    • Quan les dades personals ja no siguin necessaris en relació amb els fins per als quals van ser recollits o tractats d’una altra manera.
    • Quan l’interessat retiri el consentiment en què es basa el tractament i aquest no es basi en un altre fonament jurídic.
    • Quan l’interessat s’oposi al tractament i no prevalguin altres motius legítims per al tractament.
    • Quan les dades personals hagin estat tractats il·lícitament.
    • Quan les dades personals hagin de suprimir-se per al compliment d’una obligació legal establerta en el Dret de la Unió o dels Estats membres que s’apliqui al responsable del tractament.
    • Quan les dades personals s’hagin obtingut en relació amb l’oferta de serveis de la societat de la informació dirigits a menors.

El responsable del tractament estarà obligat a suprimir sense dilació indeguda les dades personals, davant la sol·licitud d’un dret de supressió en la qual es donin les circumstàncies que recull el *RGPD.

No és considerat un dret autònom o diferenciat dels clàssics drets ARC, sinó la conseqüència de l’aplicació del dret a l’esborrat de les dades personals.

    • Els responsables que actualment apliquen aquesta jurisprudència no han d’introduir cap modificació en les seves pràctiques.
    • Els responsables que hagin fet públics les dades personals hauran d’adoptar mesures tècniques per a informar altresresponsables de la sol·licitud de l’interessat d’esborrar la seva informació personal.

4. Dret d’oposició

El dret d’oposició, podem dir que és el dret de l’interessat a oposar-se, en qualsevol moment, per motius relacionats amb la seva situació particular, al fet que dades personals que el concerneixin siguin objecte d’un tractament.

Davant l’exercici del dret d’oposició el responsable del tractament deixarà de tractar les dades personals. No obstant això no és aquest un dret absolut de l’interessat, per la qual cosa procedirà, en alguns supòsits realitzar una ponderació amb la finalitat de considerar si preval o no el dret de l’interessat.

Quan l’interessat s’oposi al tractament amb finalitats de màrqueting directe, les dades personals deixaran de ser tractats per a aquests fins. Així doncs en aquests casos no procedirà realitzar cap ponderació.

5. Dret a limitació

El dret a la limitació del tractament de les dades personals és un altre dels nous drets que recull el *RGPD com un dret de l’interessat que podrà sol·licitar davant el responsable del tractament.

El *RGPD, en les seves definicions inclou la de limitació del tractament: “el marcat de les dades de caràcter personal conservats amb la finalitat de limitar el seu tractament en el futur”. Es tracta d’una mesura cautelar que redueix el tractament de les dades personals a la conservació.

Suposa que, a petició de l’interessat, no s’aplicaran a les seves dades personals les operacions de tractament que en cada cas correspondrien.

La limitació de tractament és un dret dels interessats que no ha de confondre’s amb el bloqueig de dades que existeix en la legislació espanyola.

A aquest dret se li apliquen els mateixos terminis i procediments que als restants drets previstos en el *RGPD.

A conseqüència d’aquesta regulació, s’impedeix la pràctica habitual consistent a esborrar les dades quan s’exerciten altres drets, com el d’accés, ja que impediria l’exercici del dret a la limitació del tractament.

Els supòsits en els quals l’interessat tindrà dret a obtenir del responsable del tractament la limitació del tractament de les dades estan taxats per la norma i són:

    • Quan l’interessat impugni l’exactitud de les dades personals, durant un termini que permeti al responsable verificar l’exactitud d’aquests.
    • Quan el tractament sigui il·lícit i l’interessat s’oposi a la supressió de les dades personals i sol·liciti en el seu lloc la limitació del seu ús.
    • Quan el responsable ja no necessiti les dades personals per als fins del tractament, però l’interessat els necessiti per a la formulació, l’exercici o la defensa de reclamacions.
    • Quan l’interessat s’hagi oposat al tractament exercitant el seu dret d’oposició, mentre es verifica si els motius legítims del responsable prevalen sobre els de l’interessat.

En el temps que duri la limitació, el responsable només podrà tractar les dades afectades, més enllà de la seva conservació:

    • Amb el consentiment de l’interessat
    • Per a la formulació, l’exercici o la defensa de reclamacions
    • Per a protegir els drets d’una altra persona física o jurídica
    • Per raons d’interès públic important de la Unió o de l’Estat membre corresponent

Amb el dret a la limitació del tractament, en una certa forma es modifica el dret d’oposició, per al qual, en molts casos, no s’han recaptat les dades amb el seu consentiment (pugui existir un interès legítim o públics) o el tractament de dades es realitzi amb finalitats publicitaris).

6. Portabilitat

El dret a la portabilitat és un dels nous drets que regula el *RGPD, com un dret autònom i independent, encara que alguns autors l’han vist com una mera concreció del principi de consentiment i s’ha vist com una forma avançada el dret d’accés, com assenyala la pròpia AEPD.

Amb aquest dret es reforça en major mesura el control de l’interessat sobre les seves pròpies dades. Així amb la finalitat que s’aconsegueixi una major efectivitat del mateix s’encoratjarà als responsables a crear formats interoperables que permetin la portabilitat de dades.

El dret a la portabilitat implica que les dades personals de l’interessat es transmeten directament d’un responsable a un altre, sense necessitat que siguin transmesos prèviament al propi interessat, sempre que això sigui tècnicament possible. És una forma avançada del dret d’accés pel qual, la còpia que es proporciona a l’interessat ha d’oferir-se en un format estructurat, d’ús comú i lectura mecànica. És a dir és una “espècie de congelació de les dades” mentre es comproven unes certes circumstàncies dels mateixos i no podent el responsable cancel·lar o tractar aquestes dades.

Aquesta possibilitat que tindrem de poder “descarregar tota la nostra informació” i portar-la a una altra plataforma per a poder continuar amb la nostra vida digital o fins i tot, la pròpia obligació al responsable perquè no sols es doni la possibilitat de descàrrega sinó directament es transmetin entre plataformes sense que el responsable de la plataforma es pugui negar a això. Aquest dret només pot exercir-se:

    • Quan sigui tècnicament possible.
    • Quan el tractament s’efectuï per mitjans automatitzats
    • Quan el tractament es basi en el consentiment o en un contracte
    • Quan l’interessat el sol·licita respecte a les dades que hagi proporcionat al responsable i que el concerneixin, inclosos les dades derivades de la pròpia activitat de l’interessat

El termini per a permetre l’exercici de drets en el reglament de protecció de dades, és d’un mes a partir de la recepció de la sol·licitud.

Aquest termini podrà prorrogar-se altres dos mesos en cas necessari, tenint en compte la complexitat i el nombre de sol·licituds. El responsable haurà d’informar l’interessat de qualsevol d’aquestes pròrrogues en el termini d’un mes a partir de la recepció de la sol·licitud, indicant els motius de la dilació.